COM FER UNA BONA COQUE

COM FER UNA BONA COQUES A CASA.-

Aqui ja teniu unes coques fetes per un servidor, que fa diversos anys era Cap tècnic moliner i ara sóc un jubilat que li agrada fer coques a casa per a la meva família.

Anem a preparar els ingredients per fer una bona coque.-

farina blanca d'una força 130W. quantitat de 300 grams.-
una cullerada de greix de porc.
Un got d'oli d'oliva.
Una mesura de 150 c.c. d'aigua
tot ficat dins l'amassadora i li donarem 15 minuts de pastat.

Mentre es amasa la pasta es prepara les 40 fulles de bledes, 4 alls, 5 branquetes de julibert, 3 porros tot això ben tallat molt fi i ben remenat tots junt.

Aqui se li afegeix pebre negre una cullereta de cafe, pebre vermell el mateix, sal i oli d'oliva, ben barrejat tot amb la verdura preparada i tallada.

La massa treta de l'amassadora es deixa reposar la mateixa uns 30 minuts.

El següent pas és treure la pasta i amb un paper vegetal es la s'estirarà aquesta pasta amb un corró, deixant-ben fina ia la mida de la llauna.

Es repartirà tota la verdura per sobre de la pasta ja preparada amb una mica d'oli d'una llauna d'anxoves farcides, les anxoves ben talladetes per sobre de la massa abans de repartir aquesta verdura ben barrejada.

Preparem el forn que tingui una temperatura de 180 graus, quan tinguem aquesta temperatura ficarem la coque dins, durant 1 hora i quinze minuts aproximadament.

Buala aquí teniu la coque feta.

Aqui em tens amb una coca d'escalivada que es fa pràcticament igual que la de verdura, només que els ingredients són diferents que hi ha escalivada i ceba.

Esperant que sigui del vostre grat aquest blog, i esperant fer alguns més per explicar els meus secrets professionals d'un moliner.

És molt important deixar refredar aquesta coca trenta minuts abans de ser menjar.

És un consell d'un moliner.

Alpicat- 18 de gener del 2016.-

DOCUMENT HISTORIC DE LA SEU VELLA DE LLEIDA.-

 RAMON BESA SERRA - ELECTRICISTA d'alta i baixa tension,

Després d'un any d'obres, els lleidatans i les lleidatanes estem emocionats de poder Gadir de la nova visió del campana de la Seu Vella de la nostra ciutat de dia i de nit,.

La nova il · luminació de la torre es va acabar 16 desembre 2013.

Tota aquesta il · luminació a estat muntada per l'empresa de RAMON BESA SERRA, que resideix a Alpicat.
Els focus de dels finestrals del campanar han estat col · locats de manera que es pugui veure tota l'avertura del finestral.
La iluminació interior del campanar aquesta posada que a mida que estas pujant es van encenent els llums de les escales ia mesura que s'esta baixat s'apaguen així s'estalvia molta llum, els detectors temporitzats que hi ha a les escales han estat muntats també per la mateixa empresa abans esmentada.

Situat en el sud-oest del claustre, va ser iniciada la seva construcció el segle XIV pel mestre d'obres de la catedral Guillem Solivella i acabada al segle següent.
Consta de planta octogonal amb dos cossos de diàmetre diferent, un de dotze metres i un altre de nou, el primer format per quatre plantes amb finestrals formats per columnes i traceries calades i el segon cos amb galeries. A l'última planta està coronat amb pinacles i arcbotants gòtics i gàrgoles, aquesta última part del campanar va estar realitzada pel mestre Carlí a començaments del segle XV. Posseeix una escala de cargol amb 238 graons per arribar al punt més alt de la torre de 60 metres.

 Esperant que aquesta informació hagi estat del vostre gust, tot això escrit i redactat per Climent Besa Bellart.
Enhorabona a tots els que heu participat en aquesta restauració del nostre patrimoni com lleidatà em sento molt feliç d'això.
ALPICAT- 14 DE GENER DEL 2014. 

L'EXPERIÈNCIA D'UN CAP TÈCNIC MOLINERO

L'EXPERIÈNCIA D'UN CAP TÈCNIC MOLINER-

Després d'uns tres anys, estant prejubilat l'empresa m'ha cridat per treballar un mes i mig, per a mi al principi lo vaig veure molt cumplicat, però era un canvi més de la meva vida professional treballant m'he sentit més realitzat i he vist que un no estaba encara acabat dins de la meva propia vida professional, perquè l'esperiencia que un té i que porta a sobre és la base de tot.

En fi m'he sentit molt realitzat i veig que les coses no s'obliden tan fàcilment.

Agraeixo a l'empresa per haver-me proporcionat aquests dies de treball els quals m'he sentit més realitzat com a professional de la molineria.

 Per això escrit aquest blog, vull que quedi constància de l'important que un se sent quan es troba realitzat.

 Aquest bloc ha estat escrit per cap tècnic moliner, per Climent Besa Bellart.


Alpicat- 4 - d'Octubre del 2013.

Les experiències dins d'una fabrica de farines

Les experiències dins d'una fabrica de farines 

relatades per un tècnic moliner de molts anys de experiencia professional, amb els processos actuals en fabriques de farines.

Els problemes més comuns en una fabrica de farines són diversos però només vaig a dedicar-me als principals, com pot ser els atranques dels neumàtics, els atranques dels molins i l'ompliment de les ciclonetas.

Primer els neumàtics se solen aturar per dues versions, la de per excés de producte, perquè la cicloneta o la resclosa d'aquesta cicloneta és plena i per haver-se omplert el plansifter.

Per d'es ocupar aquest neumatic s'aturara el sistema de molineda de la fàbrica, i es passés a desatarcar dit neumatic obrint per la part inferior la pipeta del mateix i després mirant la part superios la resclosa i cicloneta estiguin buides.

El segon d'un molí s'ompli per la part de baix, pot ser per culpa del pneumatic que s'hagi aturat o també per culpa d'un excés de càrrega de la seva alimentació del molí, per tant cal controlar sempre el màxim i el mínim d'aqueste-ta alimentació perquè això no passi.

I la tercera com es poden omplir les ciclonetas, doncs bé pot ser que aquest plansifter no traqui la mercaderia que li va, per algun problema de dins del plansifter, perquè agafa una mica d'aire de les rescloses o per excés de mercaderia que li puja de dit pneumatic.

  

Les condicions del blat en la mòlta són primordials per al bon funcionament. El seu estat de condicionament, el seu repòs i la seva neteja del mateix són bases suficients per fer una bona mòlta.

Redactat i escrit per Climent Besa Bellart.

Sa Pobla-30 de juliol del 2013 -

 

L'4 PART I LA ULTIMA DERIVADA DE L'MIDÓ.

 L'4 PART I LA ULTIMA DERIVADA DE L'MIDÓ.

El fenomen de l'envelliment està associat indiscutiblement al fenomen de retrogradació del midó. Com hem vist el midó està compost per amilosa (cadena lineal) i amilopectina (cadena ramificada), Després de l'refredat l'engrut de midó es retrograda. Les cadenes de macromolècules d'amilopectina es reorganitzen i tornen al seu estat cristal · lí.

Aquest canvi s'observa com una major rigidesa de la molla i una pèrdua de la seva elasticitat. La velocitat d'enduriment augmenta en disminuir la temperatura de conservació, i assoleix el punt màxim a 0 º C. Si la pizza envellida es reescalfa es fa més tendra perquè l'amilopectina passa de l'estat cristal · lí altra vegada al seu estat amorf (el procés és només parcialment reversible).

L'efecte és només temporal, ja que a causa de l'parcial deshidratació produïda per l'escalfament, la recristal · lització de l'amilopectina es veu facilitada. Quins són els factors que influeixen sobre la retrogradació del midó?

La retrogradació està influïda essencialment per:

1ª  El volum del producte: com més gruix tingui la pizza menor serà la velocitat d'envelliment.

2ª  La humitat de la molla després de la cocció: com més gran sigui la humitat menor serà la velocitat de retrogradació.

3ª  La temperatura: mantenint una temperatura de conservació similar a la temperatura del producte a la sortida del forn disminueixo l'efecte de la retrogradació.

Escrit i redactat pel mateix Cap Tècnic moliner Sr. Climent Besa Bellart.




Alpicat - 23 Juny del 2013.-

3a PART DEL MIDÓ DE LA FARINA

EL MIDÓ DE LA FARINA.- 

  Per aquest motiu la molla de la mateixa que es produeix per l'efecte de la gelificació del midó i de la coagulació del gluten no té un color daurat com la base i les vores de la pizza. 
Externament la temperatura augmenta i arriba a valors similars a la temperatura de l'interior de la cambra de cocció del forn. 
Abans d'inactivar a una temperatura propera als 80 º C les amilases desdoblen les cadenes del midó formant sucres simples (monosacàrids). El llevat que a una temperatura de 55 º C s'inactiva ja no pot consumir els sucres produïts per l'acció enzimàtica. L'excés de sucres que es crea per la hidròlisi del midó en aquesta fase determina el color final de la pizza a la sortida del forn.
 El color és produït per la caramel dels sucres i de enfosquiment no enzimàtic, denominades de Maillard, que comencen quan la temperatura arriba a valors superiors als 130 º C. 
Escalfats per sobre del seu punt de fusió, els sucres simples que es troben a la perifèria de la massa, reaccionen entre ells, i donen lloc a productes de transformació amb un elevat pes molecular, de sabor àcid lleugerament amarg, ia altres productes amb olors molt variats.

La reacció de Maillard origina compostos amb olors molt intensos, olors a torrat que són característics de la base i de les vores d'una pizza. Per aconseguir un efecte de coloració accentuat podem actuar de diferents manera.
 Podem afegir farina de malta a la massa, o podem introduir vapor al forn just al moment de coure les pizzes. Retrogradació del midó i envelliment del producte durant el refredament del producte a la sortida del forn comença un procés de deteriorament associat amb l'envelliment del producte. 

 El consumidor percep una sèrie de canvis físic químics que ocorren a les vores, la base i en la molla amb el pas del temps. La molla es fa més dura i les vores i la base més tous i gomosos. 
Aquest mecanisme consisteix essencialment en la distribució de l'aigua entre la molla, que té un percentatge d'humitat d'un 40% i la base que sol tenir un percentatge d'humitat inferior al 15%. 

 Climent Besa Bellart- Cap tècnic moliner.-

 Properament fare publica la meva quarta part del midó, tot això perquè veieu que el midó, és una part molt important en la panaderia i per aquest motiu en la conducció de la mòlta del blat, per no ser destruït o cremat amb els cilindres de la mòlta.
 
Alpicat-15 juny 2013

BLAT MALLORQUÍ TIPO XEIXA.

BLAT MALLORQUÍ TIPO XEIXA.

BLAT XEIXA.-

La farina blat xeixa (o blat candial, segons l'Herbari Virtual del Mediterrani) procedeix d'un blat autòcton de Mallorca, el Triticum compactum (la varietat de blat comú s'anomena Triticum aestivum), que rep aquest nom per tenir una espiga curta i arrodonida . Segons l'Enciclopèdia Catalana, la paraula xeixa apareix documentada al segle XI. El seu origen és incert però sembla procedir del terme cèltic * Sasia.

  Grans de blat.

Es tracta d'una farina de sabor dolç i intens, que segons els experts té unes característiques molt beneficioses per al sistema digestiu, perquè té un baix contingut en gluten i un escàs índex lergènic, i perquè gairebé no s'ha modificat genèticament, al contrari que les varietats de blat que es comercialitzen actualment.

Encara que antigament aquesta farina era molt utilitzada i ben valorada entre els mallorquins, i encara avui les persones grans recorden haver-la utilitzat per fer pa bru-els pans plans i sense sal tradicionals de l'illa que es fan servir per fer pa amb oli-, al llarg del segle XX el cultiu havia decaigut notablement. En els últims anys, amb esforç i de manera ecològica, alguns agricultors estan reintroduint i recuperant el cultiu d'aquest blat antic.

Pans mallorquìns

Escrit i redactat amb l'experiència que un té, el tècnic moliner Climent Besa Bellart.-

Alpicat- 4 de juny del 2013-