sábado, 25 de mayo de 2013

2a PART DEL MIDÓ DE LA FARINA

EL MIDÓ DE LA FARINA.-




Propietats funcionals

Absorció d'aigua Els grans de midó tenen una forma esfèrica lenticular i mida variable. Els grànuls grans tenen una mida entre 25 i 35 hm de diàmetre i els grànuls petits entre 2 i 10 hm de diàmetre. Durant el pastat absorbeixen una quantitat d'aigua corresponent a la meitat del seu pes en sec. El gra de midó s'infla lleugerament i augmenta el seu volum en un 5%. Tant el canvi de volum com l'absorció d'aigua són processos reversibles.

Funció del midó durant la fermentació El midó és la molècula més important per al procés de fermentació d'una massa. La fermentació biològica consisteix en la transformació de sucres en alcohol etílic anhídrid carbònic, energia i àcids que contribueixen al sabor de la massa. L'agent que possibilita aquest procés és el llevat. L'acció del llevat sobre els sucres és possible gràcies a diferents enzims.


La farina conté una petita quantitat de sucres fermentables, com glucosa i fructosa, només suficients per iniciar el procés. Per aconseguir un correcte desenvolupament de la massa es necessita aconseguir una major quantitat de sucres simples. Aquests s'obtenen gràcies a l'acció de les amilases (enzims) sobre el midó que desdoblen les cadenes d'amilosa i d'amilopectina i la transformen (hidròlisi) en glucosa, maltosa i fructosa. El llevat disposa de diferents enzims per catabolizar els sucres derivats del hidròlisi del midó.

La maltasa transforma la maltosa en glucosa i aquesta és transportada a l'interior de la cèl lula del llevat a través de la maltopermeasa. La Invertasa desdobla la sacarosa en fructosa i glucosa. Aquests dos monosacàrids s'integren també en el citoplasma de la cèl · lula del llevat i seran metabolitzats.
La zimasa és un complex ezimatico que actua sobre glucosa i fructosa, produint CO2, alcohol etílic, energia i aigua. Midons danyats Durant la mòlta del blat, un percentatge del midó es trenca parcialment o totalment. Aquest percentatge depèn de la duresa o resistència del gra i del procés de mòlta (regulació dels cilindres).
 
 Cal tenir molta cura amb la pressió d'aquests celindres a la molienda.

   Estat redactat i escrit per Climent Besa Bellart-Cap tècnic moliner.

Alpicat- 25 de Maig del 2013.-                                        

domingo, 12 de mayo de 2013

EL MIDÒ DE LA FARINA




El midó de la farina de blat i la seva funcio en la massa

Un gra de blat està compost en un 70% de midó.

El midó és la forma mitjançant la qual els cereals emmagatzemen energia. Es considera normalment com un element de farciment, durant la formació de la massa, encara que com veurem en breu exerceix funcions molt importants en les diferents fases de preparació d'una pizza. Composició El midó està compost fonamentalment per glucosa. La glucosa és un hidrat de carboni simple (sucre), un monosacàrid.

Un hidrat de carboni està compost per carboni, hidrogen i oxigen. Un monosacàrid és un compost format per una sola molècula. El midó és un polisacàrid format per una multitud de molècules de glucosa, enllaçades. Les diferents molècules de glucosa formen unes cadenes que s'anomenen polímetres. Un polímer és una macromolècula formada per la unió de molècules més petites anomenades monòmers. Aquestes poden ser lineals o ramificades. La amilosa és un polímer de cadena lineal. Es presenta en forma cristal · lina, a causa del gran nombre d'enllaços per ponts hidrogen que hi ha entre els grups hidroxils. Constitueix el 30% del midó total. L'amilopectina és un polímer ramificat. Constitueix el 70% del midó total.


 Aquesta és una primera part, segueixen mes.
Redactat i escrit per Climent Besa Bellart-cap tècnic moliner.

Alpicat-13 maig 2013. -