lunes, 19 de febrero de 2018

UNA BONA COCA FETA A CASA

UNA NOVA RECEPTA PER FER UNA BONA COCA A CASA.


VAIG DE NOU A ESCRIURE UN NOU BLOC PER ALS AMANTS DE LA CUINA, ESPERANT QUE ELS AGRADI I PUGUIN PRACTICAR AMB EL MEU BLOC.

ANEM A PREPARAR ELS INGREDIENTS PER COMENÇAR A FER UNA BONA COCA DE VERDURA A CASA.

EN PRIMER LLOC ANEM A NETEJAR LES BLEDES I ELS ESPINACS CONJUNTAMENT, SEGUIDAMENT ELS TALLAREM EN TROSSOS PETITS.




SEGUIREM AMB UNA MICA DE JULIBER UNS QUATRE ALLS I DOS PORROS BEN TALLATS AMB TROSSOS PETITS.

TOT AIXÒ HO BARREJEM AMB OLI DE OLIVE UNA MICA DE SAL UNA MICA DE PEBROT NEGRE I UNA MICA PEBROT VERMELL, BEN BARREJAT.


MENTRESTANT FAREM LA PASTA PER  LA COCA, AMASSAREM LA FARINA PER  UNA COCA EMPLEAREM UNS 300 GRAMS APROXIMADAMENT AMB 200 MIL-LILITRE DE CERVESA I MANTECA DE PORC, TOT AIXÒ AMASAN DURANT 15 MINUTS.

QUAN TINGUEM LA PASTA FETA LA DEIXEM REPOSAR UNS 10 MINUTS I ENCENDREM EL FORN A 190 GRAUS.

A CONTINUACIÓ MOSTRAREM PASTA A UNA SAFATA, DEIXAT EL FORMAT DE LA COCA I LI FICAREM AMB L'OLI D'ANXOVA I TROSSETS DE ANXOVES PER SOBRE DE LA PASTA
.
A ACABAR LI POSAREM TOTA LA VERDURA JA PREPARADA SOBRE DE LA PASTA FORMAN LA COCA, SEGUIDAMENT LA FICAREM AL FORN A 190 GRAUS DURANT UNS 45 MINUTS.

QUAN ESTÀ CUITA LA COCA LA DEIXEM REPOSAR LA MATEIXA UNS 20 MINUTS ABANS DE MENJARSE-LA.



BON PROFIT, ESPERANT QUE US HAGI AGRADAT EL MEU NOU BLOC, GRÀCIES PER LLEGIR-LO.

CAP TÈCNIC MOLINER.-

CLIMENT BESA BELLART - JUBILAT

ALPICAT- 19-02-2018
.

jueves, 24 de noviembre de 2016

El temps aprofitat per a un jubilat.-


Després de la meva professió com ha Cap Tecnic Moliner, i ara passat a ser jubilat amb els meus 44 anys de professió, m'he dedicat al meu caprici de la fotografia de la naturalesa dels bons paisatges que tenim aquest meravellós planeta terra.



Sempre m'ha agradat la fotografia, ara que tinc temps m'agrada obsevar la naturalesa de les coses principalment els paisatges dia a dia.

Aqui tinc unes quantes fotos que he fet i si ningú m'ho impedeix les anire publicant ja que és el meva sicnatura pendent que tinc.


Un dels camins que hi ha  Alpicat-Segrià Lleida, amb la caiguda de les fulles en el mes de novembre.


D'un camí que comunica a Alpicat - Segrià -Lleida, em vaig trobar amb aquesta vista del mal temps que s'acostava a Alpicat.




Preciosa vista de la caiguda de les fulles dels arbres dels presseguers als camps d'Alpicat.

Aqui deixo el meu petit treball, seguire amb més del mateix perquè això em fa sentir bé jo mateix.

REDACTAT PER - CLIMENT BESA BELLART.-

Alpicat- 2016.11.23









lunes, 1 de febrero de 2016

CAP TÈCNIC MOLINER

CAP TÈCNIC MOLINER      -CLIMENT BESA BELLART

El pa és font important d'hidrats de carboni, fibra, ferro, magnesi i potassi.
COM FER UN BON PA A CASA.-
INGREDIENTS.-
L'OLI D'OLIVA Arbequina.-
L'oli d'oliva és líquid a temperatura ambient. L'oli d'oliva posseeix algunes propietats característiques de tots els olis vegetals, així com altres particulars de l'oliva. Una de les principals propietats es deriva del seu alt contingut d'àcid oleic (arribant de mitjana a un 75%)
L'acidesa d'un oli d'oliva ve determinada pel seu contingut en àcids grassos lliures.-
L'oli d'oliva verge extra és molt beneficiós per a la salut, està recomanat per a totes les edats.
Conté vitamina E: que prevé de l'oxidació del colesterol dolent LDL.
Greixos monoinsaturats: ajuden a reduir els nivells de LDL-colesterol o colesterol dolent.
Ajuda a l'enduriment dels ossos, el que beneficia molt a les persones adultes.
Evita la sobreabundància de colesterol i ajuda a l'assimilació de greixos, ja que afavoreix la síntesi hepàtica de sals biliars.
I podriem dir moltes mes coses del famós oli arbequí.
UN GOT D'OLI.-
Un llevat químic, pols de coure o impulsor és un producte químic que permet donar esponjositat a una massa a causa de la capacitat d'alliberar diòxid de carboni igual que les llevats en els processos de fermentació alcohòlica.
UNA CULLERADA NORMAL DE SAL
La sal és un dels ingredients bàsics del nostre pa, encara que és ben cert que podem preparar pa sense sal. Existeixen varietats molt interessants de pa sense sal.
A la massa és el mitjà en el qual alimentem i procreamos a les nostres llevats i bacteris; una bona massa els proporciona les condicions d'humitat, temperatura i aliment òptimes perquè creixin, es reprodueixin i produeixin els gasos que faran de la nostra massa densa un meravellós producte esponjós, el pa.
La sal també actua sobre l'estructura física de la massa. És fàcil comprovar en afegir la sal a una massa ja pastada que la sal estabilitza la xarxa de gluten, fent el gluten més fort.
Les sals menys refinades que contenen una major quantitat de minerals i impureses (calci i magnesi sobretot), "poden produir el mateix enduriment addicional del gluten que l'aigua dura, rica en minerals".
UN SOBRE DE LLEVAT
FERMENTACIÓ
És un procés que degrada molècules per transformar-les en altres molècules més simples. En l'elaboració del pa els llevats transformen el midó (un sucre complex) en glucosa. Ho fan mitjançant l'enzim amilasa (altres enzims: glucosidases i amiloglucosidasas).

La major part dels sucres que desdobla el llevat els utilitza el propi llevat per viure i desenvolupar-se, i una altra part queden a la massa del pa, donant-li part del seu sabor i el color daurat del forn.

En aquest procés es produeixen unes deixalles:

 Alcohol (per això es diu que la fermentació del llevat és alcohòlica). Aquest alcohol (concretament etanol) s'evapora durant l'enfornat.
Diòxid de carboni o CO2, gas que "infla" la massa, en forma de bombolles. També el CO2 s'elimina en l'enfornat.
Aquest procés en el qual es genera CO2, alcohol i calor és el que anomenem fermentació, la màgica transformació d'una massa d'aigua i farina en el meravellós aliment que, un cop fornejat, és el pa.
Desenvolupament de la massa al forn i hidratació de la massa

La cocció del pa
En augmentar la hidratació, les masses són més fàcilment emmotllables. L'extensibilitat augmenta. Això resulta en una millor deformació sota la pressió de gas i un millor desenvolupament dels pans al forn.
A quina temperatura he de coure el pa?
- Quant a la cocció del pa, el forn ha d'estar a unes temperatures entre 230 i 270 ° C, depenent del tipus de pasta i de pa. Després caldrà baixar la temperatura del forn quan el pa hagi pres la seva forma i color.
Aquest fenomen d'explotació no es pot produir amb grans peces, a causa de la manca de potència dels forns. L'expansió dels gasos pren lloc de manera més lenta la qual impedeix la ruptura dels alvèols.

Aqui ja tenim el pa integral de blat ja fet, esperant que us hagi agradat les explicacions dels ingredients que es van ficant dins de la pasta i la esplicacion dels mateixos.
Climent Besa Bellart.-
ALPICAT - 1 DE FEBRER DEL 2016

lunes, 18 de enero de 2016

COM FER UNA BONA COQUE

COM FER UNA BONA COQUES A CASA.-



Aqui ja teniu unes coques fetes per un servidor, que fa diversos anys era Cap tècnic moliner i ara sóc un jubilat que li agrada fer coques a casa per a la meva família.


Anem a preparar els ingredients per fer una bona coque.-
farina blanca d'una força 130W. quantitat de 300 grams.-
una cullerada de greix de porc.
Un got d'oli d'oliva.
Una mesura de 150 c.c. d'aigua
tot ficat dins l'amassadora i li donarem 15 minuts de pastat.


Mentre es amasa la pasta es prepara les 40 fulles de bledes, 4 alls, 5 branquetes de julibert, 3 porros tot això ben tallat molt fi i ben remenat tots junt.
Aqui se li afegeix pebre negre una cullereta de cafe, pebre vermell el mateix, sal i oli d'oliva, ben barrejat tot amb la verdura preparada i tallada.
La massa treta de l'amassadora es deixa reposar la mateixa uns 30 minuts.
El següent pas és treure la pasta i amb un paper vegetal es la s'estirarà aquesta pasta amb un corró, deixant-ben fina ia la mida de la llauna.


Es repartirà tota la verdura per sobre de la pasta ja preparada amb una mica d'oli d'una llauna d'anxoves farcides, les anxoves ben talladetes per sobre de la massa abans de repartir aquesta verdura ben barrejada.


Preparem el forn que tingui una temperatura de 180 graus, quan tinguem aquesta temperatura ficarem la coque dins, durant 1 hora i quinze minuts aproximadament.
Buala aquí teniu la coque feta.


Aqui em tens amb una coca d'escalivada que es fa pràcticament igual que la de verdura, només que els ingredients són diferents que hi ha escalivada i ceba.
Esperant que sigui del vostre grat aquest blog, i esperant fer alguns més per explicar els meus secrets professionals d'un moliner.


És molt important deixar refredar aquesta coca trenta minuts abans de ser menjar.
És un consell d'un moliner.
Alpicat- 18 de gener del 2016.-





lunes, 13 de enero de 2014

DOCUMENT HISTORIC DE LA SEU VELLA DE LLEIDA.-




 RAMON BESA SERRA - ELECTRICISTA d'alta i baixa tension,
Després d'un any d'obres, els lleidatans i les lleidatanes estem emocionats de poder Gadir de la nova visió del campana de la Seu Vella de la nostra ciutat de dia i de nit,.


La nova il · luminació de la torre es va acabar 16 desembre 2013.


Tota aquesta il · luminació a estat muntada per l'empresa de RAMON BESA SERRA, que resideix a Alpicat.
Els focus de dels finestrals del campanar han estat col · locats de manera que es pugui veure tota l'avertura del
finestral.
La iluminació interior del campanar aquesta posada que a mida que estas pujant es van encenent els llums de les escales ia mesura que s'esta baixat s'apaguen així s'estalvia molta llum,
els detectors temporitzats que hi ha a les escales han estat muntats també per la mateixa empresa abans esmentada.



Situat en el sud-oest del claustre, va ser iniciada la seva construcció el segle XIV pel mestre d'obres de la catedral Guillem Solivella i acabada al segle següent.
Consta de planta octogonal amb dos cossos de diàmetre diferent, un de dotze metres i un altre de nou, el primer format per quatre plantes amb finestrals formats per columnes i traceries calades i el segon cos amb galeries. A l'última planta està coronat amb pinacles i arcbotants gòtics i gàrgoles, aquesta última part del campanar va estar realitzada pel mestre Carlí a començaments del segle XV. Posseeix una escala de cargol amb 238 graons per arribar al punt més alt de la torre de 60 metres.

 Esperant que aquesta informació hagi estat del vostre gust, tot això escrit i redactat per Climent Besa Bellart.
Enhorabona a tots els que heu participat en aquesta restauració del nostre patrimoni com lleidatà em sento molt feliç d'això.
ALPICAT- 14 DE GENER DEL 2014. 






domingo, 15 de septiembre de 2013

L'EXPERIÈNCIA D'UN CAP TÈCNIC MOLINERO

L'EXPERIÈNCIA D'UN CAP TÈCNIC MOLINER-


Després d'uns tres anys, estant prejubilat l'empresa m'ha cridat per treballar un mes i mig, per a mi al principi lo vaig veure molt cumplicat, però era un canvi més de la meva vida professional treballant m'he sentit més realitzat i he vist que un no estaba encara acabat dins de la meva propia vida professional, perquè l'esperiencia que un té i que porta a sobre és la base de tot.


En fi m'he sentit molt realitzat i veig que les coses no s'obliden tan fàcilment.


Agraeixo a l'empresa per haver-me proporcionat aquests dies de treball els quals m'he sentit més realitzat com a professional de la molineria.


 Per això escrit aquest blog, vull que quedi constància de l'important que un se sent quan es troba realitzat.

 Aquest bloc ha estat escrit per cap tècnic moliner, per Climent Besa Bellart.


Alpicat- 4 - d'Octubre del 2013.

jueves, 1 de agosto de 2013

Les experiències dins d'una fabrica de farines


Les experiències dins d'una fabrica de farines 



relatades per un tècnic moliner de molts anys de experiencia professional, amb els processos actuals en fabriques de farines.


Els problemes més comuns en una fabrica de farines són diversos però només vaig a dedicar-me als principals, com pot ser els atranques dels neumàtics, els atranques dels molins i l'ompliment de les ciclonetas.


Primer els neumàtics se solen aturar per dues versions, la de per excés de producte, perquè la cicloneta o la resclosa d'aquesta cicloneta és plena i per haver-se omplert el plansifter.

Per d'es ocupar aquest neumatic s'aturara el sistema de molineda de la fàbrica, i es passés a desatarcar dit neumatic obrint per la part inferior la pipeta del mateix i després mirant la part superios la resclosa i cicloneta estiguin buides.



El segon d'un molí s'ompli per la part de baix, pot ser per culpa del pneumatic que s'hagi aturat o també per culpa d'un excés de càrrega de la seva alimentació del molí, per tant cal controlar sempre el màxim i el mínim d'aqueste-ta alimentació perquè això no passi.

I la tercera com es poden omplir les ciclonetas, doncs bé pot ser que aquest plansifter no traqui la mercaderia que li va, per algun problema de dins del plansifter, perquè agafa una mica d'aire de les rescloses o per excés de mercaderia que li puja de dit pneumatic.

  

Les condicions del blat en la mòlta són primordials per al bon funcionament. El seu estat de condicionament, el seu repòs i la seva neteja del mateix són bases suficients per fer una bona mòlta.


Redactat i escrit per Climent Besa Bellart.

Sa Pobla-30 de juliol del 2013 -